Exposició a Cal Pinxo dels tallers dels nens del Xarau: Henri Matisse (Una mirada infantil)

Mirar, parlar, sentir, expressar, comunicar, compartir, analitzar, valorar…

Tot plegat, quan mirem una obra d’art, activem mecanismes diversos que ens ajuden a créixer en el nostre pensament crític. Mecanismes que ens permeten enllaçar el que veiem amb el que sentim i, explicar amb gestos, mirades, paraules i expressions artístiques tot allò que veiem, tot allò que sentim.

Ensenyar a mirar, ensenyar a analitzar i ensenyar  a explicar emocions és el que pretenem quan posem les criatures davant l’art.

Parlar de l’artista, de l’època, del moviment artístic que l’envolta, del color, la forma, el fons, la figura, la línia, la tècnica, la llum…és parlar de la vida. Perquè quan aprenem a mirar una obra de la mà d’aquells que ens acompanyen, aprenem a mirar la vida, si més no, amb més recursos.

TOT això és el que, des de fa més de 12 anys treballem a la nostra escola. Al llarg dels nou anys que els infants estan al Xarau, s’endinsen en la història, la vida i l’obra de nou artistes diferents. De vegades és home o és dona, a voltes és un artista local o estranger, de renom internacional o no, però sempre gran, sempre important, en ocasions encara és viu i d’altres fa temps que ens va deixar; ens sensibilitzem tant si pinta,  com es dedica a l’escultura o al collage…. L’art és art, i cal aprendre a mirar-lo.

Per tirar endavant el nostre projecte transversal, organitzem tallers intercicle. Després de situar l’artista, l’època, les tècniques i l’obra, ens centrem en aquelles que analitzarem amb més profunditat. Fem una mirada més seriosa, més intensa, més organitzada, amb més recursos, i després reinterpretem! Amb ulls infantils, lliures d’estereotips i pors,  amb mirades creatives i espontànies, veiem diferents maneres de recrear les obres dels grans. I per uns dies ens convertim en grans artistes. Donem sortida a tot allò que hem vist, que hem parlat, que hem sentit i produïm amb il·lusió, amb entusiasme i amb passió, com fem els nens i nenes quan ens deixen crear.

El resultat sempre ens sorprèn, per ric, per divertit, per creatiu, per cooperatiu, per participatiu… Però sobre tot ens sorprèn el procés, el que no es veu, només es viu.

Amb els petits i petites de l’escola, ens ajuden les famílies: pares, mares, tiets, àvies, que comparteixen amb nosaltres quatre matins artístics entre pinzells, coles, tisores, pintures, papers, teles, esponges, rodets… I riuen i pinten, i els fa mal l’esquena d’ajupir-se a l’alçada dels infantis, però ens diuen que els compensa, que els satisfà i els omple.

I com aquest projecte d’escola, en fem d’altres. Tots importants. Tots necessaris. Tots millorant a diari. Tots diferents i compartits.

I en aquesta i en totes les escoles treballem per donar un futur millor a les nostres criatures. Treballem per fer persones crítiques i compromeses, que sàpiguen mirar i analitzar per donar respostes creatives a la diversitat de situacions que hauran de viure. Necessitem escoles vives, escoles amb projectes, escoles arrelades al barri, al poble i al món.

Necessitem que els polítics creguin en les escoles, en els projectes, en els infants. Quan els governs creguin en els infants, creuran en l’educació i veurem el futur més lluminós. Fem florir l’educació pública, mantenint projectes, no tancant escoles. Diguem als homes i dones de demà que vam lluitar per donar-los la millor educació.

Clica aquí per veure el Xaraudeus:

Capítol 9. ArtXarau Henri Matisse

 

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.